Reviews

Monster Hunter World

El videojoc més difícil de completar de l’any?

El nou Monster Hunter World no és una excepció de la seva saga on tenen la fama de ser possiblement dels videojocs més difícils de completar, ja que has de ser molt bó en els videojocs o jugar en equip per poder finalitzar-lo.

Història – En Monster Hunter: World assumiu el paper d’un caçador que s’abandona cap a un nou continent on rastregeu i matareu bèsties ferotges en batalles de cor. Aquesta nova terra i els seus diversos habitants juguen un paper fonamental en cada cerca, ja que utilitzeu l’entorn circumdant, inclòs el terreny, la vegetació i la vida salvatge a l’avantatge de la vostra batalla o es veuen dificultats pels perills que presenten. Com a caçador, haureu d’utilitzar l’astúcia i l’experiència necessària per rastrejar i maniobrar els vostres objectius al llarg de les intenses i evolucionants batalles.

Gameplay – Monster Hunter sempre ha estat una sèrie que ofereix molt i molt més. Els seus jocs són, en termes generals, RPG d’acció construïts al voltant d’un únic bucle de joc. Igual que en molts jocs d’artesania moderns, comenceu amb una arma més feble i la malla de la cadena a la part posterior, però a mesura que feu cerques de monstre, collireu materials de la vostra presa i els entorns en què es viuen; i, a continuació, utilitzeu-los per obtenir monstres més forts per aconseguir encara més equips. Cadascun dels 14 tipus d’armes fa que el combat senti un joc completament diferent, des de la gràcia i la familiaritat d’una espasa i un escut, fins a l’explosiu compàs d’una pistola que canvia de munició, fins a la raresa de la banya de caça, un gran martell que toca melodies d’estat-buffing. Tot això fa que el joc tingui una gran jugabilitat.

Gràfics i Audio – La tasca més important que ha hagut de fer Capcom, però, ha estat clarament en el pas de Monster Hunter des de l’ordinador de mà a la consola (i PC, a l’agost) on l’espectacle gràfic finalment pot coincidir amb el disseny. Els terrenys de caça del món s’han desplaçat de les zones de partícules connectades mitjançant pantalles de càrrega en enormes mapes sense fissures. Els caçadors se senten molt menys autocontinguts i interromputs, i donen als artistes de Capcom un llenç molt més gran per treballar. Els resultats van des de bonics fins a impressionants. El seu treball s’estén a tot arreu. Hi ha autèntica alegria per part dels fans de Monster Hunter de veure armes amb les quals han jugat en 3DS convertides en belleses de 4K.

Conclusió – Sigui o no el millor, sens dubte, aquest és el joc de Monster Hunter més inclusiu. Ja que a diferència dels altres Monster Hunter, en el World no has de ser molt bo jugant, perquè passar-se la campanya és relativament fàcil, però com s’esperava d’un Monster Hunter al final de tot, potser et veuràs obligat a seguir avançant en grup.

Resident Evil Biohazard

Fa quant que no passeu por davant d’un videojoc? Resident Evil 7 Biohazard aconsegueix recuperar l’essència del “survival horror”. Un joc que ens retorna els enemics implacables, llocs aterridors, exploració i puzles de la saga clàssica, però amb una nova perspectiva. I també en realitat virtual!

HISTÒRIA: La ultima entrega d’aquesta saga ens desconcerta amb la història de Mia Winters, desapareguda fa tres anys. Ens posa en la pell de Ethan (el seu marit) i ens llança de cara a la mansió Baker a Louisiana, un lloc en què s’amunteguen les desaparicions en circumstàncies estranyes. A partir d’aquest moment ens copeja amb un ritme perfecte, que alterna moments d’exploració amb fugides desesperades.


GAMEPLAY : Aquest resident mantindrà moltes coses dels seus antecessors com l’escassetat de munició i el fet d’haver de fugir dels teus enemics , però alhora combina noves coses com la vista en primera persona . En aquest lliurament els creadors han cuidat fins a l’últim detall incloent els diàlegs esgarrifosos entre els personatges del joc o els escenaris macabres i sinistres que t’endinsessin en l’ambient de terror i tensió. Quant a la jugabilitat pot resultar una mica estranya i ortopèdica , hi ha situacions on és impossible moure’s, pels mals controls i moviment del nostre protagonista, juntament amb l’elevat fov i la hitbox dels enemics , a més de que genera algun tipus de “tensió” en el jugador, però aquesta “tensió” és molt artificial i és mes pels mals controls, que pel propi joc en si pero en general esta ben fet i es nota que cuiden els detalls.


GRÀFICS I ÀUDIO: L’execució tècnica és també molt interessant. Apenes hi ha irregularitats en el seu acabat, excepte algun bug molt puntual o alguna animació que no concorda correctament, i en general transmet la sensació d’un treball ben fet. Els punts forts són la il·luminació, així com la pròpia creació i disseny d’estades; i també determinats efectes que s’utilitzen per a crear l’ambient que el títol aconsegueix gairebé des del primer minut fins a l’últim. El menys cuidat ho podem trobar en algunes textures d’escàs nivell de detall, i en el modelatge de les criatures . Amb el cuidat i carismàtic que és el disseny dels Baker, crida l’atenció la pobresa de mitjans que exhibeixen les criatures que ens amenaçaran a part d’ells.En consoles rendeix bé, i en PC també. D’una banda hi ha moltes opcions gràfiques a part de les més generals com la resolució, la variabilitat o el fixat de la taxa d’imatges per segon; amb la possibilitat de definir detalladament unes altres com la qualitat de les textures, els filtres, el mètode de renderizado, la sincronia vertical i moltes coses més per a definir gairebé una vintena de paràmetres. A més el videojoc és compatible amb moltes plataformes i no perd qualitat . Amb un equip de gamma mitjana es pot moure a 1080p i amb la majoria d’opcions visuals al màxim sense problemes a 60 frames per segon estables, mentre que amb un PC una mica superior es poden aconseguir sense massa complicacions resolucions de 1440p i una extraordinària nitidesa. A això ajuda també un apartat sonor impecable. La música en línies generals té una diversitat en les partitures molt oberta, però també sap dosar-se i relegar-se al segon pla d’una major part de silencis que deixen el seu lloc als omnipresents efectes d’àudio. Precisament en aquests és on RE7 obté els seus millors resultats, oferint-nos pistes molt útils per a saber a quin atenir-nos i ajudant també com un element més que compon aquest ambient general de tensió i por. D’altra banda el joc està traduït i doblegat al nostre idioma, alguna cosa que no sempre ha succeït en tots els lliuraments de la saga, i malgrat que el nivell és més que acceptable sí que és cert que en alguns casos les veus no fan ni remotament justícia al nivell d’angoixa que destil·la la versió en anglès.


CONCLUSIÓ : En conclusió l’últim joc de la saga de reident evil et posarà els pèls de punta amb les seves increïbles animacions i espais juntament amb la seva banda sonora i la manera de primera persona et transportarà a un món de terror on hauràs de sobreviure . Aquest joc e enganxarà des del principi i quan el juguis estaràs desitjant descobrir que secrets guarda la família baker.

Red Dead Redemption II

Hi ha alguna cosa millor que viure en un món sense seguir cap llei i sent lliure alhora? Doncs així és el món dels pistolers del llunyà oest.

Red Dead Redemption II és l’últim videojoc desenvolupat por la companyia Rockstar. Un videojoc d’acció-aventura western, en un món obert molt complexe amb components per un jugador y multijugador.

Història – Seguim la història del pistoler Arthur Morgan i la banda de malfactors lliderada per Van der Linde o, com ells es defineixen, gent lliure a la que ell pertany. Després d’un atracament desastrós a la ciutat de Blackwater, la banda de Van der Linde es veuen obligats a fugir i a guanyar-se la vida alhora. Arthur haurà de escollir entre els seus propis ideals i el de la banda que el va criar des que era un nen.

Gameplay

Gràfics i àudio

Conclusió

Kingdom Hearts III

T’agraden les pel·lícules de Disney i els videojocs de Final Fantasy? Doncs aquest joc és per a tu.

Finalment, Square Enix ha dissenyat l’últim videojoc de la saga, Kingdom Hearts III.

Història – Aquest cop l’univers de Kingdom Hearts ens porta una nova aventura on Sora viatjarà per els mons de les noves pel·lícules de Disney-Pixar (Frozen, Big Hero 6, Rapunzel, Toy Story i Monstres, S.A.) on haurà d’ajudar als protagonistes per tal de recuperar els seus poders i derrotar finalment a l’Organització XIII.

Gameplay – Kingdom Hearts III es pot considerar el videojoc més fàcil de la saga, ja que el director Tetsuya Nomura, volia probar noves coses i mecàniques de combat dins del génere “hack and slash”. Començant pel gran dilema dels altres Kingdom Hearts, Nomura va fer que, a diferència dels altres, es poguessin grups de fins a 5 personatges. Aquest és un gran canvi, perquè passar d’haver d’escollir entre qui portar amb tu, a que tots els personatges t’ajudin fa que no hi hagi moltes desigualtats entre les dificultats del joc. Un altre motiu és el dany dels enemics i la seva falta de atacs “especials”, com ara: cancel·lar constantment els teus atacs mentre que et van treien part de la teva vida, no deixar-te moure, teletransportar-se, etc. Finalment el canvi més significant e innecessari, el sobreús de atacs convinats, que son atacs on t’ajuntes amb els altres personatges i guanyes un gran poder lluitant amb ells, però l’excés d’aquest atacs a fet que no hi hagi diferència entre el nivell fàcil i expert.

Gràfics i Audio – La qualitat és decent, no sorprenent però si més que acceptable. Personalment, no m’agrada l’estil artístic, preferiria que s’assemblessin més als altres Kindom Hearts en lloc d’allunyar-activament d’aquest per a un estil més caricaturesc, d’altra banda gràcies a això els personatges de Disney han pogut encaixar millor en un videojoc amb personatges amb un estil més “realista”.

Conclusió – Com tantes persones, des de el meu punt de vista el joc us ofereix tants moviments de super poder que és una bogeria. Es tracta d’un combat realitzat per a nens que només han de pulsar un botó. Que ha sigut dels videojocs de tota la vida on era pràcticament impossible passar-los sencers? És veritat que és un gran joc amb una història impressionant, però fa molt de temps que no m’avorreixo tant jugant un videojoc a causa de la seva facilitat.

Halo 5

Què hi ha millor que poder viure la història dels Halo? Halo et transporta dins un món futurista on hauras de lluitar contra infinitats d’alienígenes per poder asegurar el futur de la raça humana.

Halo 5, el videojoc més recent dissenyat per 343 Industries i publicat per Microsoft Game Studios, un FPS (First Person Shooter) futurista i el primer Halo amb un sistema de clasificacions competitiu en el mode multi-jugador online.

Història – Aquest cop 343 Industries ens porta una història diferent de les usuals, perquè no només podras jugar la història d’en Master Chief (el protagonista de la saga), sinó que també, per primera vegada en els Halo, podras jugar com l’antagonista, l’equip vermell. Seras en Master Chief i alhora el líder de l’equip vermell, amb la misió de detenir en Master Chief per desobeir ordres.

Covenant
Forerunner

Gameplay – Halo 5 ens segueix oferint una gran varietat d’armament, ja sigui per armes, granades o vehicles, sempre tindras on escollir. En cuant a armes, hi han les humanes, que tenen bastant precisió i una velocitat de DPM (Dispars Per Minut) normal, però amb una gran dificultat per trobar munició. En canvi les armes forerunner, amb gran quantitat de munició (ja que són els principals enemics de Halo 5) i un DPM molt alt. Finalment les armes covenant, que encara que són les que fan més dany, el seu desventatge és que només son efectives a llargues o curtes distàncies, ja que l’única arma amb precició dells és un francotirador. A més, és el primer Halo on hi incorporen un PVP competitiu amb un sistema de classificacions, es a dir, on juges per pujar de lliga o classificació per veure qui és el millor.

Gràfics i Audio – Pel que fa als gràfics i l’audio, son dels millors que un FPS futurista ha arribat a fer, ja que han aconseguit portar el realisme de tots els típus de alienígenas que han creat fins a les nostres pantalles. Normalment als alienígenes dels videojocs no estan fets amb molta cualitat o si ho están, només els pots visualitzar durant un petit periode de temps. En canvi aquí podras parar-te a observar absolutament tots els detalls. A més de que no hi han molts jocs que dediquin molt de temps i recursos a fer que els alienígenes tinguin conversació entre ells. Pots amagarte i aproparte a ells i escoltar com tenen les seves propies conversacions i també molt de realisme en els sorolls, com ara bé: córrer, saltar, disparar, explosions, etc.

Conclusió – Si t’agraden els FPS futuristes, et recomano aquest joc, dona igual si no has jugat els altres Halo, ja que en l’història et posen una mica en situació, pensant en els nous jugadors que s’incorporen a la saga, sense oblidar que la meitat de la campanya t’explica l’història d’un nou protagonista. És una llàstima el fet de que Microsoft només vengui el joc per a XBOX ONE i no per a ordinador.